VELOÇ I CRIMINAL

    Temps veloç i criminal que va matant els dies sense demanar permís. Les hores cada vegada son més curtes i els anys duren mesos, semanes...  Clar, que tot plegat quina importància té?

 Mentre escric aquestes línies va passant el temps. Els rellotges corren, corren per autopistes a la velocitat de la llum. Possiblement fugen cap enlloc, cap a l'oblit més espontani i lliure.

  Un, en el fons, no és més que temps, el temps que li queda.  Un sovint es pregunta encara de que va tot això? I seguint el consell d'un mestre cantaire, para l'orella al vent per escoltar pacient la resposta. Però la resposta resultar ser massa súbtil, i genera encara més preguntes. Preguntes de tots tamanys i formes. Clar, que tembé el temps potser és una pregunta. Un pregunta que navega en el vent de tot aquest misteri. 

   El temps omple un espai definit, o indefinit, què més dóna. Un, en el fons, no és més que pura ficció. Ficció mortal. ficció fugaç traçada pel temps. Un temps veloç i criminal.

Dani T. D. 3/8/2021