per sempre més.
Fugir en cada sospir
en cada batec,
en cada paraula,
en cada silenci,
Sí, fugir, fugir, fugir cap a qualsevol indret
a un o dos deserts,
a la propera drasera
cap al res més lliure.
Fugir de tot i de res,
fugir de mi, de tu, d'ella, de vosoltres.
Fugir dels enemics,
dels suposats amics,
de les amants,
de l'amor.
del desig,
d'aquest jo tan patètic,
de la felicItat,
de la tristesa,
de la soledat,
de la companyia,
de la indiferencia,
de l'amor,
de l'odi…
Fugir de tota fugida
que proposa la vida,
fugir de la mort que em va morint
des de cada sospir,
des de batec.
Fugir de les paraules que no ens acabem de dir,
dels pensaments que no pensen gens.
de la merda diària que ens assassina des de dins.
Encara que,
potser la fugida (com altres tantes coses)
és una altra mentida
que en fems a nosaltres mateixos
per fer veure que tot aquest invent
té algún sentit.
Una excusa per fer veure que s'avança en el camí
(quin camí????)
Però a vegades anar cap endavant
tampoc és sinónim avançar.
Tan sols es quedar-se atrapat
en la mortalitat tan ficticia d'un mateix,
sense saber ni una puta merda
de RES!!!
I potser, en el Fons
mai es vagi en lloc
i això tampoc
hauria d'importar massa….
O si?
De fet, viure ja és una fugida cap al res més lliure i lluminós.
Una fugida encara que un, a vegades.
o sovint, no es mogui absolutament del seu lloc
(suposant que un estigui on està)
que això ja és un altre poema.
O no....
Dani T. D. 8/12/2020
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario