que deixo de ser,
batec a batec,
sospir a sospir.
Sóc tan sols el temps
que em queda,
abans d'alliberar-me
definitivament
de la ficció mortal contra
el meu propi
i accidentat mirall.
Sóc mil dubtes a cada moment,
una mentida que sempre camina ben nua,
un somriure de sorra,
una icognita, al cap i a la fi.
Dani T. D. 30/12/2020
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario