Quasi tot és mentida i veritat al mateix temps.
El més important és que en el fons no importa massa absolutment res.
Cal aprofitar la vida, o desaprofitar-la, tant i com a un li surti de l'ànima, sempre i quan no es molesti a ningú.
En el fons som lliures. El que passa és que la llibertat sempre implica responsabilitat i això produeix pÀnic.
L'interessant del pensament és que mai s'arriva a cap conclusió, ja què el pesament sempre és lliure.
Abans de la mort trobar vida també depén molt de la imaginació.
Abans de la mort també es pot trobar absolutament res.
Cal tenir esperança sempre i quan no s'esperi absolutament res de res.
Cal no parar quasi mai de riure, sobretot en els moments d'absoluta buidor.
Sovint el contrari de la felicitat, és precisament el sentit còmic i lúdic de la vida.
La història de la humanitat tan sols prova que la humanitat és una epidèmia pel resta de la natura, i també per ella mateixa.
Dies idiotes i meravellosos des del principi fins al final. El final de res....
Si els deus no estàn dins d'un, no estàn enlloc.
Pendre's seriosament, és una forma més d'egocentrisme...
No hi ha cosa tan anormal com tota normalitat.
La realitat és un altre punt de vista de la ficció més evident.
L'egocentrisme és una forma d'ignorància. De fet tots som uns perfectes ignorants.
Si el destí està escrit, hi han masses errors de sintaxi....
Tornar a la normalitat, quina inutilitat més qüotidiana...
Dani T. D. 2/6/2020
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario