ENÈSSIM DILLUNS ASTRONAUTA

Un dilluns astronauta
em dicta la vida d'avui,
mentre els rellotges atUrats m'orienten
en l'espai més espaiós
i fugaç que hi ha
entre els teus llavis
i el meu tan nàfrag cor.

L'existència continua tan absurda 
 i caxOnda com sempre
   entre l'oficina i la casa,
       el bar i la farmàcia
           la gestoria i el quiOsk 
                 el desig i l'atzar més atòmiK,
              des de Debussi a Frank Zappa,
de Pere Calders, Rubianes a Paul Auster
el futur i el passat,
de Krahe, Cohen, Reed a Brassens...
         Des del tan relliscós present
al tan mentider passat,
                   i el maimés tan qüotidià...

  2 Dimecres de cendres astronautEs
anyoren tots els recons
del teu cos 
                  i la teva ànima ben nua,
des d'aquest punt X,
perdut en qualsevol desert 
                                    emmirallAt
d'aquest bell misteri,
      d'aquesta existància 
                          tan màgia com poètica
   com extranya.


   Dani T. D. 29/4/2019