Sempre arribo tard als llocs, no sé com ho vaig. Tinc un rellotge intern que mesura un temps totalment inventat. Fa dies que vinc assistint a una mena d'estrena, no sé com diro. una nova etapa?. El més curiós és que ja no tinc pressa per res. Tinc present que em puc morir en qualsevol moment. No em fa gens de por la mort, és més: penso que la mort és el gran motor de la vida.
No sé si mai he sigut veritablement feliç. No sé qué és la felicitat ben bé i me la porta bastant bluixa Ara el que sí procuro és no deixar de riure de tot i de res, de mi i del món sencer. Vull riure fins al darrè alè!
La vida sense riure és pura buidor i no val gens la pena!
Dani Torralba i Devesa. 30/3/2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
-
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u... -
.jpg)
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort... -
.jpg)
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario