Escric versos
potser per dissoldre'm amb certa lleugeresa
en el res qütoidià de l'existència.
Més ben igual si arribo
a bon port amb les meves divagavions
i manies metafísiques,
ja que en el fons
no tinc ni puta idea
de quÈ faig encara aquí.
Segurament l'encant
de viure ja sigui aquest,:
caminar per les dimencions
de cert misteri,
MeNTRE un s'inventa
escribint poemes,
anant a l'oficina,
sortint del cinema,
esborrant les proves
del darrer crim.
En certa manera
res està clar,
per sort!
Dani Torralba i Devesa, 16 març 2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Y NO TENGO CABEZA
Me duele la cabeza y no tengo cabeza, escribo estos versos y no soy poeta. Me levanto y me visto pero estoy bien muerto, no paro de s...
-
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u... -
.jpg)
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort... -
.jpg)
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario