PER SORT!

Escric versos
potser per dissoldre'm amb certa lleugeresa
en el res qütoidià de l'existència.

Més ben igual si arribo
a bon port amb les meves divagavions
i manies metafísiques,

ja que en el fons
no tinc ni puta idea
de quÈ faig encara aquí.

Segurament l'encant
de viure ja sigui aquest,:
caminar per les dimencions
de cert misteri,

MeNTRE un s'inventa
escribint poemes,
anant a l'oficina,

sortint del cinema,
esborrant les proves
del darrer crim.

En certa manera
 res està clar,
per sort!


Dani Torralba i Devesa, 16 març 2016