jueves, 16 de abril de 2015

ENCARA LA VIDA

Les cantonades de la nova aurora
venen vestides de plata freda
mentre els meus peus em porten
tan lluny com el cor somnia.

El temps és un señor amb un barret de paper
que no deixa de dir mentides,
mentre els anys dissenyen
les arrugues en el taller clandestí
del desitg més atzarós.

La recerca encara continua
amb menys aigua a la cantimplora,
però amb nous proposits
per avançar cap a qualsevol indret
que permeti l'espai més generós.

I el misteri continua
com un miracle quotidià
sense deixar d'obrir portes
per inventar encara la vida.

Dani Torralba, 16 abril, 2015.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

COMO UN INSECTO IDIOTA

 Me muero desde el primer dia, me muero mientras archivo el corazón, me muero cuando voy de viaje, me muero de placer entre tus brazos. Me m...