jueves, 30 de abril de 2015

QÜESTIÓ DE FE

  Aquestes alçades hauríem de viure en un país completament laic. És intolerable que una iglésia com la católica encara tingui els privilegis que té, per l'amor de Déu! Per favor, que estem el segle XXI! La religió és un tema íntim de cadascú, és privat. A mi m'idigna que encara es vaneri la institució católiga com una cosa sagrada i intocable des de llocs i canals de ràdio i telivisió públics . Continuen sent uns (en la inmmensa majoria) lladres, que viuen del "cuento". Més enllà d'aquesta vida potser hi ha altres històries, però ja és veurà. L'important és aquesta vida. És ridicul que s'ensenyi religió a les escoles. La fe no es pot ensenyar i de pas adoctrinar. La Fe forma part de la vida privada. A demés hi ha molts tipus de fé, no només la religiosa. Sense més lluny una persona atea pot tenir més fe que molts que van de creients per la vida, i fin hi tot tenir un comportament més cristinià que molts bisbes d'aquest raprimits que es passen el dia fent-se palles vora una escola de parbuls "dexeu que els nens s'apropin a mi". A més es una instició masclista, no hi cap dona Bisbe, ni cap Mama de Roma. Son, encara molt intolerants i tenen cara d'estrinyits. Fant por...bé més que por en fant llàstima. Sí., realment pregonessin la paraula de déu, formarien part d'una una institució més humana, més húmil i de pas molt més solidària i divina.
  Aquestes alçades el papa de Roma s'haria d'anar per sempre. Cordons que estem el segle XXI, la ciencia ha avançat, i amb ella, les arts i la cultura.. Se suposa que el poble no es tan ignorant com abans, o sí?
   Una cosa és ser membre d'una religió, i l'altra creure en Déu o en qui sigui. Perquè per altra banda les religions poden arriba a ser terriblement perilloses per la salut mental i espiritual de cadascú.
Però es el que penso jo, he... Amb la més plena llibertat.
Per altre costat em considero un pallo molt espiritual, fins i tot en ocasions místic (agnostica i artísticament parlant, és clar) No crec en una vida després de la mort, en prou feines sovint em costa creure en una vida abans de la mort.
  Por mucho que el papa se vista de argentino pibe, papa se queda.
Dani Torralba, 30/4/2015

No hay comentarios:

Publicar un comentario

COMO UN INSECTO IDIOTA

 Me muero desde el primer dia, me muero mientras archivo el corazón, me muero cuando voy de viaje, me muero de placer entre tus brazos. Me m...