Caminant avingudes de vent elèctric
en la ciutat dels miralls desgastats,
aprofito la corrent d'aire nou
i m'invento per enèssima vegada.
Neixo en cada batec, en cada nou alé
després de cada renovada mort,
viure es dansar
entre realitats mortalment ficticies.
El futur és pura il.lusió,
el passat, vapor d'aigua;
sempre és ara
i ara em sento viu, més viu que MAI.
Sencer, de de cap a peus.
Sí, sempre és ara!!!!!!!
Dani, març 2013
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, articles, aforismes, y més disbarats...
martes, 5 de marzo de 2013
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
NO DEJA DE SER UN SUEÑO
Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario