Caminant avingudes de vent elèctric
en la ciutat dels miralls desgastats,
aprofito la corrent d'aire nou
i m'invento per enèssima vegada.
Neixo en cada batec, en cada nou alé
després de cada renovada mort,
viure es dansar
entre realitats mortalment ficticies.
El futur és pura il.lusió,
el passat, vapor d'aigua;
sempre és ara
i ara em sento viu, més viu que MAI.
Sencer, de de cap a peus.
Sí, sempre és ara!!!!!!!
Dani, març 2013
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
EL MISTERI D'ESCRIURE
No sempre s'aconsegueix escriure el que un vol escriure. O més aviat, quasi mai s'escriu el que un es proposa escriure veritable...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ... -
.jpg)
Palabras heridas y locas que tejen y destejen la más inmediata realidad. La realidad es una palabra, una palabra que simboli...
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario