Caminant avingudes de vent elèctric
en la ciutat dels miralls desgastats,
aprofito la corrent d'aire nou
i m'invento per enèssima vegada.
Neixo en cada batec, en cada nou alé
després de cada renovada mort,
viure es dansar
entre realitats mortalment ficticies.
El futur és pura il.lusió,
el passat, vapor d'aigua;
sempre és ara
i ara em sento viu, més viu que MAI.
Sencer, de de cap a peus.
Sí, sempre és ara!!!!!!!
Dani, març 2013
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
¡¡¡VISCA ISTANBUL!!!
A QUIN FANTASMA I XORIÇO (professional i català) VOTAR???? (Català, Espanyol o Mongol, si ets un humil o miserable treballador et...
-
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u... -
.jpg)
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort... -
Siempre hay y habrán hostias para llegar e instalarse en la Tierra Prometida. Gracias a Dios que no creo en nada, ni tan siquiera...
No hay comentarios:
Publicar un comentario