NARRAR ÉS SOBREVIURE

 

   Tot va començar quan la seva relació amb la Lali va naufragar.

  Va ser en un bar, un parell de dies després d'haver fet l'amor amb ella, amb la Lali.

Bé, després de fet l'amor per primera vegada.

 En Josep tenia vint-i-dos anyets recent complerts quan va deixar de ser verge entre els braços d'aquella preciositat. No s'ho creia, ja que li havia costat un munt arribar fins allà. Els complexos li havien impedit fer moltes coses entre elles acostar-s'hi a les noies que li agradaven. Tenía una paral.lisi infantil que li havia afectat a la part motora i això se li manifestava a l'hora de caminar i d'expressar-se. Havia hagut de lluitar per sortir endevant.

Ho havia passat malament?

  Bé, com tothom. Qui no te un all, té una ceba. A més als anys posen tot el seu lloc. Al cap i a la fi ningú és perfecte. 

  El cas és que quan es va trobar amb la Lali en aquell bar després d'haver estat dins d'ella tres cops en un vespre, ella davant d'una cervesa es va sincerar (d'aquella manera) amb en Josep.

-Mira Pep no et vull fer mal. Saps que ets molt especial per a mi, el que va passar l'altre dia va ser fantàstic. Els teus petons son molt dolços i tendres. Però ho hem de deixar corre

En Josep no sabia què dir i va començar a tremolar tot ell.

-Però, per per per què? Si ens ho passem molt bé junts, o no?

-Sí, però ara per ara no pot ser. Tinc moltes coses al cap i a part el meu pare... Bé, i ara si em disculpes... Ja ens veurem guapo, cuida't molt.

  Aleshores la Lali va agafar la seva birra i es va perdre per un mar de taules que hi havia a l'esquena d'en Josep. 

  Van passar un parell de minuts, quan en Pep va decidir demanar-se unes cerveses i començar a escriure un final més coarent i romàntic per aquella història amb la Lali des d'aquell bar mateix.

  A partir d'aquell dia escriure va ser fundamental en la vida d'en Josep.

Dani T. D. 5/5/2023