ESCRIURE PER VIURE

   En quan tenia un temps lliure, es posava a escriure. 

  Potser era la seva manera d'estar en el món, en aquest món tan rar i màgic a l'hora.

    Escriure li permetia inventar una vida més autèntica i no tant absurda.   Escribia contes, poemes, diaris, intents de novel.la, guions per pelis que mai es rodarien....

  Potser ja tenia material suficient per publicar un llibre. Però ell no escribia per publicar, encara que no descartaba per acabar publicant, Bàscament escribia per que una misteriosa força que li venia de dins. Una necessitat imperiosa per expressar  coses. L'escriptura com la lectura alimenten la vida. Li dona un volum especial. A través de l'escriptura res és impossible, tot pot passar.

  Aquell dia era dilluns, un dilluns festiu. U de maig, dia del treballador. Seria una jornada farcida de manifestacions reivindicatives. 

    En C s'havia aixecat  amb  l'intenció d'escriure. No sabia què: un poema, una anècdota, un conte....

 I això que tenia un parell d'històries començades. O potser preferia sortir al carrer. Aprofitar al sol que feia, passejar, i llegir un llibre.

  O potser trucaría a la M, feia temps que no es veien...

   Acabaria per escriure.

  Sí, va començar una història nova. Volia parlar sobre què volia dir per ell escriure. No era un tema fàcil. A més podia arribar a la conclusió de que estava perdent el temps i que la vida se li anava. Pero no, no era això, ja que escriure li permitia viure més intensament, i de pas li anava bé per comprovar el què pensava, i de pas ordenar les idees.

  En fi cadascú, allà amb la seva bogeria.

Dani T. D. 1/5/2023