ESCENARIS

  El món com un escenari ple de màscares que van i venen entre la llum i les ombres, des de la foscor a la claror. Siluetes i rostres que venen i van tot desomplint les hores que  permet la mort tan pragmàtica com extranya. El punt i final de la funció.

   O qui sap, potser és un punt i seguit. I la cosa continua en altres escenaris on es representen altres vides. Vides que naveguen en les aigües del temps.

 El temps, que en certa manera, és un altra gran màscara. Una màscara que es deforma segons l'encant (o el desencant) de cada instant. Segons la màgia que es va perfilant pas a pas cap al misteri de viure, que també és el misteri de morir. 

  De desaparèixer de l'escenari. Per tornar a aparèixer en altres espais possible, o impossibles. Qui sap...

Dani T. D. 22/5/2023