ORACIÓ ANÀRQUICA, DESEPERADA I ALEGRE

 

Quan els dies son deserts,

quan viure és una absurda ferida,

quan cada batec és una escupinada sagnada,

quan els somnis saben a quitrà,

que l'amor està més que podrit,

quan les totes oracions estàn contaminades

quan Déu ha dimitit per corrupte,

quan no hi ha lloc on anar,

quan el Diable és un pobre diable,

quan el món ja és un llarg cementiri,

quan la soledat es un pou que no s'acaba mai,

quan matar-se és l'argument de cada dia,

quan morir és no morir,

quan els batecs ja podreixen el cor,

quan respirar es ofogar-se cada vegada més

i més i més i més....

Alehores potser

arriba l'hora, l'hora de riure

de tot i de res en concret

i viure....

tan sols viure el moment.

Dani T. D. 17/2/2023