Naufragis diaris
en la ciutat dels Zombis,
mentre passen els dies
com gavines mecàniques
cap al res més post-moder.
Dubtes de lloguer
en la ciutat de Ningú,
quan el sol surt
cada dia més cansat,
amb dues copes de més.
Orgasmes de plàstic
en la ciutat dels Assassins,
quan la lluna ja és un barri ressidèncial,
on la buidor més aristòcrata
confia a cegues en un sistema
més tirà.
Dani T. D. 3/2/2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario