mentre la lluna es queda dormint una estona
més sobre els terrats.
Un tren de joguina trasllada el meu cos,
mentre m'enlaira una cançó del budista
Leonar Cohen.
L'etern jove i vell a la vegada,
el pessimista poeta que transmitia
una extranya vitalitat.
El mestre de les coses invisibles que ens acompanyen
a cada instant, entre la llum i la forcor,
la música i el silenci.
Gràcies Leonard per tanta poesia.
Dani T. D. 9/2/2023
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario