UNA ESTÀTUA EM PERFUMA

Passejant per l'esquelet

de la ciutat adormida,

les presses em distorcionen

l'instant més immediat.

Un cafè em saluda,

una estàtua em perfuma,

una farmàcia m'anima,

una oficina m'acull.

La rutina em posa les mans

sobre un teclat suau i ximple

mentre el mòbil fa pip, pip, pip...

i la vida es suspen de cop.

Sí, com un miracle al revés,

com un gripau jugant a cartes,

com ministre atractiu i pervers,

com la fotocopia del dia anterior.

Mentre el temps cada vegada

agafa més velocitat

                                     sense saber 

                                                      cordons va.

Dani T. D. 6/10/2021