Cabells de mar
en les secretes bústies
del desig,
sospiren els batecs
de cada paraula dita.
Mentre la ciutat
exagerament civilitzada
pinta totes les seves
avingudes amb llàgrimes
de sorra asfaltAda.
Cabells de mar
en cada pregunta
que fa girar el pany
de les portes
dels dies de mai
i de sEmpre.
Dies de res
que també son dies
com tendres
y delicades ferides
a plena llum metinera.
En les butxaques
trobo el mar,
en la foscor
la claror
dels teus ulls.
En els parcs
trobo el paradís
perdut.
En el record, el coratge
per un present
que em respira
casualment.
En les butxaques
trobo el mar;
el ulls de la lluna,
el perfum del silenci
i la tendresa que m'endinsa
en cada ferida de llum.
Dani T. D. 24/10/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario