TOT COMENÇA EN UN MATEIX

 Passeja pels carrer d'un diumenge de tardor.
Passeja per la ciutat descosida d'absurds deures laborals. Va marcant un pas ágil. Sempre va amb certes presses, com si la vida es pogués acabar en qualsevol moment. 

  De fet la vida és un moment. Un moment extrany, misteriós, absurd, bell i magic. Un moment accidentat sense massa importÀncia...

  Ell camina darrera de no se sap què, potser del sentit de la vida (com si tot aixó pogués tenir algún sentit).

    O potser camina tan sols per passar el temps, cansar-se i així pensar millor. Ja que caminar es ideal per pensar, i pensar és clau per viure i viure potser és l'espai més idoni per somniar ben despert. Ja que com canta l'Ovidi Motllor: tot comença en un mateix.

Dani T. D. 31/10/2021