m'aixeco del llit,
em disfresso de mi mateix
i surto al carrer a pintar el nou dia.
La ciutat m'acull
i em dona un cafè,
mentre la vida s'escapa
sobre els núvols en forma de cavall.
Una vegada més
comprovo que la realitat
és ben estranya,
però deu ser alguna cosa que he beguT.
Busco poemes
en cada cantonada, en cada parc,
cada mirada...
Encara no sé que hi vaig aquí,
però a aquestes alçades
què importa!
Dani T. D. 7/10/2021.
No hay comentarios:
Publicar un comentario