un atzar sense impotància,
pura il.lusió que s'evapora,
potser un passatger del vent.
Un ara que va canviant,
un futur oblit bategant,
una ombra sagnant,
una llàgrima riallera.
Tan sols soc res de l'altre dijous,
una màscara que res amaga,
un vers que es clava una daga,
la dansa que tot ho mou.
Un passat imaginat,
un munt de dubtes a cada pas,
un actor que fingeix,
pura sang que flueix
cap al mar.
Dani T. D. 5/10/2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario