em creix dins,
aquest desig
que em tus a la cara
per moments.
Aquest desig
que em crema sencer
de cap a peus
a mil quilomatres de distància
del teu llit de tendra pluja.
Aquest desig
que em mulla les mans,
aquest desig
que em lleva cada matí
per somniar ben despert
aquesta vida
tan accidentada.
Aquest desig
que em mata inesperadament,
per l’esquena.
Dani T. D. 17/10/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario