La
tarda de diumenge
em navega horitzó
enllà.
Cremant les hores
d’una setmana que ja
agonitza.
Cada tarda de diumenge
s’acaba el món
i a la fi l’existència
salta pels aires sense cap
mania ni perjudici.
Una semana més,
set dies menys
per arribar enlloc,
i a la fi descansar de res.
Agofo el diari i el lleigeixo d’aquella
manera,
passejo un poc pel jardi,
t’estimo des de la distància
i somnio ben despert amb una
fresca cervesa entre les mans.
Faig la vista enrera
i no veig massa cosa
(potser necessito ulleres).
Després ja es fa de nit
i demà torna la més salvatge
aventura.
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario