ABSOLUTA PASSIÓ

 Com un neguit
que em creix 

dins del pit
sento el crit
de l'avorrit
que viu en mi.

Un altre jorn

en l'oficina

entre papers

i feina

cremant la vida

i el temps.

Com aquell esclau

que somnia 

viure en pau

sense haver de passar

camptes 

a ningún babau.

Mentre un ja

es va fent gran,

encara que el nen

sempre està 

pendent,

i cada cop

menys coses

 compren.

Clar que, a la fi

no hi ha res

que comprendre.

Tot i res

és absoluta 

confusió.

Confusió

que un tracte

de viure

amb la més

absoluta 

passió.

Dani T. D. 26/10/2021