TOT COMENÇA EN UN MATEIX

 Passeja pels carrer d'un diumenge de tardor.
Passeja per la ciutat descosida d'absurds deures laborals. Va marcant un pas ágil. Sempre va amb certes presses, com si la vida es pogués acabar en qualsevol moment. 

  De fet la vida és un moment. Un moment extrany, misteriós, absurd, bell i magic. Un moment accidentat sense massa importÀncia...

  Ell camina darrera de no se sap què, potser del sentit de la vida (com si tot aixó pogués tenir algún sentit).

    O potser camina tan sols per passar el temps, cansar-se i així pensar millor. Ja que caminar es ideal per pensar, i pensar és clau per viure i viure potser és l'espai més idoni per somniar ben despert. Ja que com canta l'Ovidi Motllor: tot comença en un mateix.

Dani T. D. 31/10/2021

CUANDO LA VIDA CABE EN UN BOLSILLO DEL PANTALÓN

 Cuando la vida cabe en un bolsillo del pantalón,
cuando el futuro es un escupitajo en el espejo,

cuando la felicidad es un engañabobos,

cuando la tristeza se bebe a palo seco y sin hielo,

cuando el amor se va por el desagüe,

cuando se ama a cualquiera sin manías y sin tiempo que perder, pero con educación.

Cuando morir cada día ya es una costumbre,

cuando respirar es un contrato firmado con el aire más adulterado,

cuando soñar despierto es ya un milagro despeinado,

cuando el Diablo es educado,

cuando Dios no se pone al teléfono ni que lo maten.

Cuando el deseo vomita en las esquinas de la redención más de moda,

cuando los pensamientos ya sangran en el cerebro,

cuando uno se vende por por cuatro perras,

cuando el tiempo es ese imbécil del espejo,

cuando hablar con nadie es comunicación,

cuando los demás se parecen demasiado,

cuando al fin nada tiene sentido,

cuando se abren todas las heridas, las puertas,

los caminos, los mares, las almas rotas, los corazones más deseperados...

Dani T. D. 29/10/2021

NO TOTA LA MERDA FA PUDOR

 No tota la merda fa pudor,
no tota la tristesa és trista,
no tota felicitat és decadent.

No tot treball dignifica,
no tot l'esforç és recopensa,

no tota sort és recomenable.

No tot poeta és poeta,

no tota idea és raonable,

no tota llibertat és lliure.

No tot destí és destí,

no tot camí porta cap a un indret,

no tots els dies surt el sol.

No tota vida és vida,

no tota mort és el final,

no tot amor, d'entrada, estima.

No tota nit es fa de día,

no tots els petons tenen boca,

no tots els rics son lladres

                                      (o si?)

Dani T. D. 28/10/2021

A VOLTES ES FA DIFÍCIL

 Inútil entre subtancials utilitats,

nàufrag entre subornables naufragis,

subdit entre tantes confoses autoritats

perdut amb tants dispars privilegis.

Em reconec vital

i camino el nou dia

tan bonic com residual,

i ple d'alegre alegria.

Encara que a voltes es fa difícil

conservar el viure fàcil

entre tantes bombes de fum

i tanta il.lusió segrestada per la costum.

Malgrat tot, malgrat res

mentre s'està encara viu cal 

tractar de somniar ben despert

i, si es pot ser una mica animal.

Dani T. D. 28/10/2021

EN EL SUBTIL PRIVILEGI DE RES

 A voltes desfet
pel simple fet
de donar-ho
tot per fet,

caïc altra volta
en l'error
de l'horror
del qüotidià terror.

I acabo
de nou en l'inici
del desperdici
com benefici.

Mentre passen

àgils els anys

sense reparar als danys

que mai son guanys.

Finalment

tot queda com sempre,

es ha dir

com gairebé mai.

Dani T. D. 20/10/2021

BASTANT IDIOTA

Sóc bastant idiota,

i no em fa re reconèixe-ho,

sé que hi ha coses pitjors

i el cap i a la fí

potser no sóc l'unic.

Sóc un alegre idiota,

encara que a voltes

el viure diari m'esgota

 substancialment i em buido 

de cop i em sento trist,

un trist idiota.

Sóc un humil idiota

que cada vegada

enten menys coses,

                          la veritat.

Madurar pot ser

tan esgotador...

Sóc un ciutadà idiota

en un món cada vegada

més idiota?

   

Dani T. D. 28/10/2021

NAUFRAGI DIARI

 El naufragi diari
en una oficina de cendra,
el gest rutinari
amarga la dolçor més tendra.

El desig s'erosiona

de tant somniar despert,

quan els minuts maten l'estona

presa en aquest desert.

Llavors tot autoengany

és més que necessitat,

és la clau en l'afany

per combatre l'ansietat.

Dani T. D. 28/10/2021

ABSOLUTA PASSIÓ

 Com un neguit
que em creix 

dins del pit
sento el crit
de l'avorrit
que viu en mi.

Un altre jorn

en l'oficina

entre papers

i feina

cremant la vida

i el temps.

Com aquell esclau

que somnia 

viure en pau

sense haver de passar

camptes 

a ningún babau.

Mentre un ja

es va fent gran,

encara que el nen

sempre està 

pendent,

i cada cop

menys coses

 compren.

Clar que, a la fi

no hi ha res

que comprendre.

Tot i res

és absoluta 

confusió.

Confusió

que un tracte

de viure

amb la més

absoluta 

passió.

Dani T. D. 26/10/2021

ANIMAL DE COMPANYIA (tan a la dreta com a l'esquerra)

 Polític en un semàfor,
polític en un ascensor,
politíc en un prostibul,
polític en horari infantil.

Polític amb sucre,
polític amb massa sal,
polític amb perruca,
polític amb tomàquet.

Polític cremadet,

polític mimadet,

polític amb un bon pet,

polític xucle del potet.

Polític en la sopa,
polític en la platja,
polític entre nosatres,
polític en la banca.

Polític honest

(qui s'ho creu?),

polític eficaç

(home, aneu a cagar!)

Polític en pilotes,

polític passat de voltes,

polític drogata,

polític pixa-brava.

Polític en la tempesta,

polític en el vàter,

polític en el teu llit,

polític com animal

                                  (de companyia?)

Dani T.D. 26/10/2021

FULLES DE TARDOR

 Amb les butxaques plenes de pluja,
al cap ben buit travessat per quatre núvols en forma d'interrogant,
disposat a descubrir per enèssima vegada
el context alterable de les fulles de tardor,
em disposo a expressar tan sols folla alegria
pels quatre cantons fins quan em cansi,
o molt més enllà, si cal.

Dani T. D. 26/10/2021

CIUTAT DELS NEGUITS

 Ulls plens de buidors
recorren els carrers
d'una moderna tristor
en la ciutat dels Neguits,
on tot i res
omple cada cor 

naufragat.

Rostres cosits
en fil d'ombres
passegen els seus batecs
per la ciutats dels Neguits,
mentre els anys de la Propaganda
escombren tot rastre de dubte
davant del traç ben mercat
pel poder més indiferent.

Cares cansades

de transportar amunt

i avall tanta buidor 

sobre les seves espatlles

per les avingudes

de la ciutat dels NeguitS,

quan el futur ja és pura

tàctica per controlar 

                     i gestionar

la por més anònima.

Dani T. D. 26/10/2021

EL DEURE REGULA

 Perdent el cap,
perdent l'alè,
perdent el temps,
perdent espai.

Les hores de pressa
m'empaiten les passes,
l'autobús m'apropa l'oficina
i l'oficina m'apropa al res.

El deure em regula
el gest d'existir,
i em sento...
Com em sento?

No ho sé...
Però bé, quina importància té?
Son els temps d'ara
que son molts semblants

                                     a la resta.

Perdent el nord,

perdent alçada,

perdent el cor,

perdent la mida.

Dani T. D. 26/10/2021

TOT PLEGAT

 Tot plegat, adonar-se
que la vida no té sentit
pot ser tot un consol.

I tot d'una, tractar

d'escapar-se d'aquesta

impossible escapatoria,

  pot ser tota una raó

   per viure.

I aprendre

a despendre's de

tot impacable sentit.

Riure i gaudir,

estimar i jugar

amb imaginació.

Ja que tot plegat,

aquest invent

no té massa sentit.

Eh, i sortosament...

Dani T. D. 25/10/2021

DESPRÉS DE TOT

 Després de tot,
cansat de res
empaitat pels dies
que cada vegada
passen més a

 corre-cuïta.

Després de tot,

no sé absolutament res.

Cada dia

és una nova vida

que em rellisca

entre l'atzar i el misteri,

el desig

i el seu encanteri.

Després de res

tot encara 

és possible,

des de la impossibilitat

diària que va marcant

el pas àgil

d'un temps fugaç

cap a qualsevol indret.

Després de res,

les hores tot

d'una desfilant,

emportant-se la vida

entre els dits

d'una espera abstracte

que, aspira potser

a tornar a naufragar

a les mateixes platges

d'un anhel 

espontani i vital.

Dani T. D. 25/10/2021

SI NO HAY CONFUSIÓN

Si no hay confusión

no hay realidad,

si no hay realidad,

no hay deseo,

y si no hay deseo

no hay locura.

Y sin locura

nada tiene cura:

todo y nada

 tiene sentido,

y la vida se hace

 al fin más que

 insoportable.

Dani T. D. 25/10/2021

LA MÉS SALVATGE AVENTURA

La tarda de diumenge

em navega horitzó 

enllà.

Cremant les hores

d’una setmana que ja 

agonitza.

 

Cada tarda de diumenge

s’acaba el món

i a la fi l’existència

salta pels aires sense cap 

mania ni perjudici.

 

Una semana més,

set dies menys

per arribar enlloc,

i a la fi descansar de res.

 

Agofo el diari i el lleigeixo d’aquella 

manera,

passejo un poc pel jardi,

t’estimo des de la distància

i somnio ben despert amb una 

fresca cervesa entre les mans.

 

Faig la vista enrera

i no veig massa cosa 

                            

             (potser necessito ulleres).

Després ja es fa de nit

i demà torna la més salvatge

                                                                                   

                                       aventura.

Dani T. D. 24/10/2021

CABELLS DE MAR

Cabells de mar

en les secretes bústies

del desig,

sospiren els batecs

de cada paraula dita.

Mentre la ciutat

exagerament civilitzada

pinta totes les seves

avingudes amb llàgrimes

de sorra asfaltAda.

 

Cabells de mar

en cada pregunta

que fa girar el pany

de les portes

dels dies de mai

i de sEmpre.

Dies de res

que també son dies

com tendres

y delicades ferides

a plena llum metinera.

TROBADES MARÍTIMES

En les butxaques

trobo el mar,

en la foscor

la claror

dels teus ulls.

 

En els parcs

trobo el paradís

perdut.

En el record, el coratge

per un present

que em respira

casualment.

 

En les butxaques

trobo el mar;

el ulls de la lluna,

el perfum del silenci

i la tendresa que m'endinsa

en cada ferida de llum.

Dani T. D. 24/10/2021

A CADA INSTANT

Bategant en encesos perquès

al ritme de la tarda aquàticua

per embriagar les passes

cap a qualsevol lliure espai.

 

Tot i res encara és posible

a cada instant mortal i fugaç

com un miracle sense

necessitat de cap prepotent divinitat.

 

Res i tot tan sols és una probabilitat

que degenera en el transcurs

d'aquesta existència com

un fantàstic i genial simulacre.

Dani T.D. 24/10/2021

ENS ESTIMAREM COM MAI

 Les estratègies folles de l'atzar,
els capricis inesperats del desig,
els costums tediosos de la rutna,
i a mitja tarda una tila amb unes gotetes
                          de conyac.
La vida va passant,

lentament, pas a pas i a l'hora
a corre-cuïta
entre l'aïgüera i l'oficina,
entre l'amor i el treball,
entre la rialla i el tedi.
I a la fi divendres,
un dia de despentinats cansaments.
Arribaré puntual
a la taverna de les nostres il.lusions 

                                                              trencades.
M'estaràs esperant, ho sé.
I quan sigui nit tencada 

ens enstimarem com mai,
burlant, així, el món, la vida, la mort.

Tota mentida

                                        i cap concreta veritat.

Dani T. D. 22/10/2020

CANTONADES DE PEIXOS MECÀNICS

     Cantonades 

de peixos mecànics
invoquen les promeses més                                             urgents,
quan el temps és un infant SOBRE 

                      un elèctric patinet,
camí del demà 

                     més vertiginós, 
                                              més impossible
                                                               i                                            meravellosament terrorrífic.

Dani T. D. 22/10/2021

CADA VERS

 Es tracte de renéixer
cada nou dia,
es tracte d'atrevir-se
a equivocar-se.

Es tracte de saltar
al buit sense xarxa,
es tracte de dubtar,
i d'anar molt més enllà.

Es tracte d'inventar-se,
de somniar ben despert,
d'estimar de veritat i sense tenir cap interes,
de viure sense tenir cap preu.

Es tracte 

                                  d'escriure 

                  amb sang cada vers

com si fos el primer,
com si fos el darrer.

Dani T. D. 21/10/2021

FLORIR DE NOU

 Tot s'acaba podrint
per florir de nou.
No hi ha principi
              ni tampoc final.

Cada dia és una nova vida,
una bona excusa per començar
o per acabar res en concret,

donant peu a noves aventures

horitzó enlla.

Mai s'acaba d'arribar

a cap indret,

doncs un mateix

també va canviant.

Neixen i morint

en cada batec

per ser més un,

i per ser absolutament ningu.

Lliure com l'aigua,

pur com el vent,

salvatge com el foc,

tendra com la terra.

Dani T. D. 21/10/2021

FUGAÇ I MORTAL

 Vida màgica,

vida llogada,

vida desgastada,

vida viva,

vida morta,

vida enamorada,

vida apassionada,

vida avorrida,

vida enamorada,

vida pura,

vida lliure,

vida puta...

Puta vida!

Tot plegat mil vides

en cada existència

fugaç i mortal.

Dani T. D. 21/10/2021

VA EN SERIO

 La vida va en serio,

aunque no esta de más

tomársela a canchodeo.

La vida va en serio,

hasta incierto punto,

hasta nuevo aviso.

La vida va en serio

pero eso no quita

el baile y la risa.

La vida va serio serio,

aunque todo es relativo,

y al fin y al cabo

                de uno

                                     nada quedará.

Dani T. D. 20/10/2021

LES ALES DEL MAR

 Les mans del mar em reclamen
des d'un missatge que em fa el cor bategar,
mentres les hores cansades em ronden
com inùtil espai en un constant divagar.

Esgotat pensament que guixa la raó
ofegada en el trasbals de la costum més rovellada,
quan el temps té gust a humit maó
i el dia encara no ha obert 

                                                        el llum.

Estadístiques precuïnades 

                                                 procuren,

des dels palaus del deure més grisós,

que els més anònims vianants

pensint cada cop menys 

                                        per ells mateixos.

Dani T. D. 20/10/2021

TAN SÓLO

 NO ERES NI MEJOR 

NI PEOR QUE NADIE,

TAN SÓLO ERES TU.

            Y EN UN FUTURO, 

                         NI ESO

.anónimo del siglo XXI

NI LLEIS, NI BANDERES, NI MERDES....

 Com passen els anys

i el final tot 

              i res

                                és engany.

POTSER un parany

o una clau per abrir el pany

que condueixi a

algún prat o platja

o bosc ple d'arbres i de flors.

Ple de vida, tendresa i bellesa

  per tot arreu.

Sense lleis, ni banderes,

ni guerres, ni fronteres,

ni fanatismes, ni nacionalismes,

ni classes, ni enveges,

ni egos, ni egoïsmes,

ni més, ni menys,

ni inferioritats, ni superioritats

               de cap mena,

                                         ni tantes altres merdes.....

Dani T. D. 19/10/2021

DESPERTAR PER SOMNIAR

 El misteri de viure,
l'encanteri de morir.
Despertar per somniar,

ensopegar per alçar-se

                                  de nou.
Tot i res és relatiu,
no hi ha veritats absolutes
ni redical mentida,
res és tan evident.
Mirar amb ulls d'infant 

              encara,
recordar l'oblit,
morir per no morir
                         de cop
i viure com un miracle
                             màgic i capgirat.

Dani T. D. 18/10/2021

   

MALEÏT CANVI DE TEMPS

 A vegades penso en tu
sense pensar-hi massa,
a vegades el meu cor
és un immens desert.

A vegades en un posat trist
estic ben alegre,
a vegades no paro d'escriure
versos sense cap abjectiu.

Sovint ho espero tot

sense esperar absolutament re,

sovint no prenc masses mesures

encara que qualsevol excusa m'aTura.

Però no em facis massa cas,

és aquest maleït canvi de temps.

Dani T. D. 18/10/2021