de l'èsser humà
ple de guerres, d'injusticies,
de fam, d'enveges...
Una societat on impera el consumisme
més salvatge,
l'èxit més superficial, al poder,
l'ambició, els diners...
Si la vida dura un suspir
i estem aquí de pas,
encara que un duri cent cinquanta anys (quina mandra!)
Si tot plegat, la vida és un accident, un miracle,
un espai de llum per somniar ben despert
i estimar.
Cada vegada entenc menys aquest món
on els rics volen ser més rics
acosta dels esforços aliens...
Un món on els lladres més sofisticats
es fan amb el poder,
on les guerres i les injusticies
és multipliquen per moments.
I on queda el respecte, l'amor, l'ètica,
l'art, la poesia, la cultura, la fraternitat,
la solidaritat, el sentit de l'humor, l'alegria,
la tendresa, la bellesa... en fi, la humanitat?
Potser, com cantava John Lennon
tan sols soc un somniar (potser un ingenu)
però potser no sóc l'unic,
i potser ens hauríem d'unir
i lluitar per un món
senzillament més humà.
Cada vegada em costa més entendre res...
Dani T. D. 26/6/2025
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario