saben a verí.
A verí dolç que besa el desig,
que s'ofega sense ofegar-se
entre el televisor i
les pàgines del diari que
parlen de la nostra
idiota ansietAt.
Les tardes de diumenge
saben a derrota,
a derrota còmica
entre l'agonia
d'un món absurd
que mai s'acaba.
Jornades ideals
per ballar sense parar,
planejar un cop
al banc central
o senzillament
deixar-se anar
atzar allà
tot llegint poemes
d'en Pessoa i Jose Hierro.
Les tardes de diumenge
tenen gust a
la fi del món.
Dani T. D. 28/1/2024
No hay comentarios:
Publicar un comentario