LLUNA DE GENER

                     Lluna,

lluna de gener

tan plena

tan freda

i tan lluminosa...

digue'm

si aquest món

amb tanta guerra

i  tanta destrucció

té sentit.

Un ja no sap

què pensar...

Ai, lluneta,

reina meva,

aquest món

tan violent

i tan absurd,

va algún lloc?

No et quedis 

així,

tan blanca

i altiva,

digues alguna cosa.

Encara que sigui

un sospir

en mig

d'aquesta

negra nit.

Sí, un sospir

que aturi

tota aquesta

estupidesa

de les guerres,

i d'altres 

inútils gestes 

                   (des) humanes.

  Lluna,

lluna de gener

tan plena

tan freda

i tan vermella...

Dani T. D. 8/1/2024