SIMULACRES DEL DESTÍ

Busco en un mar 

de desordenadas paraules.

No sé ben ben

el que cerco, la veritat.

I no sé el que trobaré

finalment. 

Nits inquietes i despertes,

matins especialmente confusos,

tardes ben desorientades,

confonent el desig amb la fatalitat,

l'ànsia amb

la felicitat.

Busco, sempre busco.

Busco per tot arreu,

busco per dins i per fora,

cerco d'empeus i estirat,

somniant ben despert.

de dia i de nit.

I potser, en essència,

viure no sigui més 

que una recerca

i al final, el que menys importi

es el que s'acabi trobant,

el que s'acabi perdent.

Si a la fi,

 tot és res 

i res obre tantes 

noves possibilitat...

Dani T. D. 23/4/2021