Bé, un fa el que pot, i de rebot, el que vol mentre els dits més decebuts teclegen un avorrit ordenador. I la vida espera estacionada en el parking de la consciència més esporàdica. I metre passa el temps, la imaginació s'escapa finestres enllà. Surt de la mà d'un ulls formosos. Estira les cames, respira, mira tot contemplant al seu voltant. I poc a poc, amb l'esplèndia companyia, pren consciència del fet d'estar viu.
No és gens fàcil. I més en aquest temps de ràpides i ximples tecnològies que, per tot arreu, destorcionen la realitat i, de pas, tot coneixement.
Però tampoc cal obsessionar-se. Un té tot un món dins seu, un món que el pot fer tan lliure i alegre com un es proposi. Com el vent que ara canta a l'altre costat dels vidres d'aquesta tediosa i tan gastada oficina (i això que l'edifici és relativament nou).
Dani T. D. 13/4/2020
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario