domingo, 18 de abril de 2021

QUAN LA VIDA ÉS BARATA PROSA

La soledat planeja pels carrers
de la ciutat eléctrica i tediosa,
on els deus avorrits somnien del revés,
quan la vida és una barata prosa.

La soledat és un Palau de cristall
on batega el meu cor afamat d'amor,
mentre la tarda dominical és de metall
i les hores fugen de pressa mortes de por.

La soledat també és lluminosa llibertat,
sentiment pur que mou salvatge ànima.
La fa lliutar contra tota gris normalitat,
la que sempre s'aixeca i mai s'aprima.

La meva soledad és la que sovint
em fa la millor sonora compañía,
la que que em fa dansar pels confins
sense perdre el compàs de l'armonia.

Dani T. D.18/4/2021


 


No hay comentarios:

Publicar un comentario

NO DEJA DE SER UN SUEÑO

 Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...