DESORIENTAT I LLIURE

Esperes buides en les butxaques,

dies que son deserts interminables,

llàgrimes llogades als caixers atomàtics,

nova realitat tan idiota com tantes.

A voltes ganes de poca cosa,

felicitat falsa i puta,

amors caducats i borratxos,

amistats hipotecades i naufragades.

Tot plegat, la vida és rara i dura,

tot plegat, la vida és un sospir.

tot plegat, sense sentit d'humor

viure no val gens la pena.

A voltes ganes de desaparèxer

per sempre més

i canviar de pell i de somnis.

I en una habitació 

retirar-se a escriure

aquest poema tan desorientat

i tan lliure.

Dani T. D. 8/10/2020