TOT CONFONENT LA POLÍTICA AMB LA BRAGUETA

Ara que dubto

del dubte

que ahir em dubtava.

Des la realitat

tan real

com irreal,

tan tangible

com vencible.

Ara que respiro

i vec
a partir

del que bec,

a través 
d'un parell

d'autoanganys,

dels meus propis

sentits

que senten

a la manera 

seva.

Ara que desitjo

el desitg

en l'essència

de la teva presència

ara abscent

i trascent

com un vent

que bufa entre dents.

Mentre

lamento,

des d'aquest moment

fugaç

i un pel tenàs,
qualsevol cosa
que he arribat 
a fer
i a desfer,
quan em desfeia
entre plors
tan alegres
i ridículs
com les més ximples tenebres
del res
més evident.

Hòsties

com em pica el nas!

Dani T. D. 27/11/2019