GASTADES NEURONES

Un dimarts es disfressa de dissabte,

mentre naufrago en una oficina de cendra

i les meves mans degenerades

es posen a fer informes de plogut vidre.

 Quan la vida s'estaciona sobre la vorera

en un carrer de joguina oxidada.

Allà on els deus pinten el destí de cera

i jo em moro de ganes de tornar a estar dins teu.

Un novembre acaba divinament perdut en un juliol

on reneix un estiu juganer entre petons

i carícies d'un suau mar lilós,

quan la vida passa com una absurda

epidèmia sense gens de sentit;

però amb moltes ganes de riure

de res en concret.

mentre et mous suament entre les meves

tan gastades neuronesss...

Dani T. D. 19/11/2019