En la memòria de l'oblit
es reestrenen records que
il.luminen l'ara d'aquesta
existència tan instaNtània.
Mentre les hora d'aigua
s'evaporen per les presses
cremades per l'ànsia
més alterada i ximple.
L'horitzó ja fa temps
que ha quedat enrera
mentre la lluna ja viu
de petites rendes que
li donen just
per alimentar-se,
per alimentar-se,
des la memòria
de tot lluminós oblit.
Dani T.D. 10/10/2019
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario