A vegades la vida passa pel carrer a gran velocitat sense dir absolutament res. Ignora els secrets guardats en el cor. Secrets que espereven grans aconteixements, grans il.lusions. Lluny de la rutina del taller i l'oficina. Reparant DUBTES rovellats, endreçant factures plenes de numeros i més números.
Números que controlen els nostres dies. Dies que es lleven confusos del llit, es dutxen, esmorcen i esnifen una ratlla de mediocritat. Mediocritat que escriu a corre-cuïta les pàgines de la nostre biografia que sap a pluja seca amb gotes oblidades per la puta geometria d'haver d'esperar qui sap qué.
A voltes la vida surt a passejar sense cap direcció i es troba sola en una solitud aparentment acompanyada per una banda musical amb saxo, baix elèctric i flautí. Mentre fantasmes de pretèrites gestes es revolten reivindicant papallones a la llauna i macarrons envasats al buit.
Llavors els ocellots de torn fant valer el seu poder de tifa comprimida per controlar les baixes passions dels ballarins amb taxans...
És la història de sempre. I al mateix temps, com deia un amic meu que estudiava història, la història es absoluta mentida.
Llavors els ocellots de torn fant valer el seu poder de tifa comprimida per controlar les baixes passions dels ballarins amb taxans...
És la història de sempre. I al mateix temps, com deia un amic meu que estudiava història, la història es absoluta mentida.
El que passa és que la mentida mou aquest món tan caòtic i tediosament civilitzat. La mentida és la reina, la mentida és la vida. La vida que es va morint minut a minut per les cantonada de la més immedita misèria. Sí, com una pel.lícula de ciÈncia ficció i de sèrie B. Com un idiota insecte. Que és el que som: idiotes insectes que un día morim en la més absoluta mentida.
Dani. T. D. 1/10/2019.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario