SALVATGE I LLIURE

Sóc un dubte que dubte,

un ram de desitjos que naufraga

                 a cada pas,

un demà que s'enrecorda,

un vers que ensopega.

Sóc el que no et coneix,

tu del revés,

una vida viscuda per un boig,

la alegre tristor d'un goig.

Sóc un potser, 

una llum sagnant,

uns ulls que es pregunten,

un cor que corre nu

   per la ciutat fantasma

un desig que et supira.

Sóc també quan no sóc

en un jo completament fictici

que batega un cor;

entre mortalitats disoltes

en un mar que ritmeja

al compàs d'un salvatge 

i lliure atzar.

Dani T. D. 21/6/2019