QUAN EM MATO

Escric per no suïcidar-me

però després de matar-me

 és quan escric millor.

Perquè parlant

sense pèls a la llengua

la vida és una bella tara

sense vacuna.

Un embòlic de camins,

un malantés excitant,

una comèdia mortal
sense massa sentit.

Una sala d'espera

de cap concreta espera.

Una excusa

per riure sense parar

fins que la Mort

em cridi al seu costat.

I després,
qui sap,
 viure sense perjudicis
ni complexes
de tifa de vaca alèctrica???...

Dani T. D, 7/9/2019