ON NO EM BUSCO

Avui em trobo on no em busco

mentre em moro desvivint,

quan el temps es dispersa ben dispers

sobre els fonaments més tremoladisos.

Avui és un enèssim plaç de vitalitat

on es mescla l'agonia de la tristor,

amb la disbauxa d'una elegria en captivitat

contrat tota pressumpte amargor.

Més gran
 i més confús que mai,
 potser

segur de les pròpies inseguretats?

Qui sap, 

que tampoc, AQUESTES,
 es detenen,

 doncs

segueixen marcant al pas

cap qui sap on.

I la vida continua

com una rara epidèmia...

Dani, T. D.  13/6/2019