Alterant tot just convencionalisme,
es deforma per enèssima vegada
la percepció del ciutadà.
El paissatge es decora
segons la voluntat de tot pressupost,
i aixì fingir certa llibertat de moviment.
Els veritables poderosos
viuen exiliats
de la mediocre qüotidianitat,
i prenen el nectar més prohibit
sense cap necessitat d'acudir
al victivisme més cívic.
Els drap ben pintats i planxats
tapen els delictes de sang a tercers,
als dos costats del decorat.
Mentre la màquina del temps
transcorre a tota velocitat
entre els dits del no-res més evident.
O sigui,
el mimo rollo de siempre!
Dani T.D. 24/5/2018
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario