Em proposo el que no em disposo a fer,
començo quasi sempre pel final,
i acabo ben esgotat de res.
I sense ser plenament feliç, conservo una vital alegria
que em fa viure cada dia
com si fos el darrer, o com si fos el primer dia.
Després em desentendré de l'aquí escrit,
però un és canvi substancial,
fruit d'un atzar que tampoc importa massa...
El que importa, si es que importa alguna cosa en aquesta tan ficticia existència,
es trobar vida abans de palmar-lA.
I aquesta, a voltes, és una troballa gairebé impossible.
Però són les coses impossibles,
les úniques,
que valen la pena,
o no?
Dani T. D, 7/5/2018
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
EL MISTERI D'ESCRIURE
No sempre s'aconsegueix escriure el que un vol escriure. O més aviat, quasi mai s'escriu el que un es proposa escriure veritable...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ... -
.jpg)
Palabras heridas y locas que tejen y destejen la más inmediata realidad. La realidad es una palabra, una palabra que simboli...
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario