ENCARA DE VIATGE

Entre buidors qütidianes avanço

cap algún enlloc més amable,

que m'aculli amb tendresa i seranitat,

sense soroll, sense cap decorat exterior.

Camino pas a pas sobre aquest

res que m'embriaga els sentits i

la raó més neuròtica, en

la recerca que profundament ignoro.

Donant voltes i més voltes però sense
 perdre el rastre de l'il.lusió més alegre,

burlant així el deure més buit,

el desig més superflu i miserable.

Estic encara  en el viatge cap

qui sap on.

 A llom d'un drac

salvatge i bondadós que m'ajuda

a fugir de tanta absurda fugida

cap a la buidor més evident
i lluminoSa.

Dani Torralba i Devesa, 27/1/2017