Naciéndome un año muerto
en las entrañas de la garganta
desgatada de la Esperanza,
mientras los sueños agonizan
a la sombra del nombre de un Díos
absolutamente idiota.
Ganas de casi nada,
de brindar con Cianuro por el futuro,
de salir de esta mierda de malentendidos,
de olvidar al fin casi todo,
de no volver a empezar ya practicamente nada.
Y así la ficción del tiempo
se va fugando por el desagüe
de toda arrugada desulusión,
mientras me deshago más joven
desde cada latido que tose
este mi tan decadente corazón.
Dani Torralba i Devesa 9/1/ 2017
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, y altres idiotes (perdó idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario