Naciéndome un año muerto
en las entrañas de la garganta
desgatada de la Esperanza,
mientras los sueños agonizan
a la sombra del nombre de un Díos
absolutamente idiota.
Ganas de casi nada,
de brindar con Cianuro por el futuro,
de salir de esta mierda de malentendidos,
de olvidar al fin casi todo,
de no volver a empezar ya practicamente nada.
Y así la ficción del tiempo
se va fugando por el desagüe
de toda arrugada desulusión,
mientras me deshago más joven
desde cada latido que tose
este mi tan decadente corazón.
Dani Torralba i Devesa 9/1/ 2017
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, articles, aforismes, y més disbarats...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
NO DEJA DE SER UN SUEÑO
Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario