Naciéndome un año muerto
en las entrañas de la garganta
desgatada de la Esperanza,
mientras los sueños agonizan
a la sombra del nombre de un Díos
absolutamente idiota.
Ganas de casi nada,
de brindar con Cianuro por el futuro,
de salir de esta mierda de malentendidos,
de olvidar al fin casi todo,
de no volver a empezar ya practicamente nada.
Y así la ficción del tiempo
se va fugando por el desagüe
de toda arrugada desulusión,
mientras me deshago más joven
desde cada latido que tose
este mi tan decadente corazón.
Dani Torralba i Devesa 9/1/ 2017
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
¡¡¡VISCA ISTANBUL!!!
A QUIN FANTASMA I XORIÇO (professional i català) VOTAR???? (Català, Espanyol o Mongol, si ets un humil o miserable treballador et...
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario