Massa sovint pot passar que em desperti sense gens de ganes de res. Que després de sentir el pip impertinent del despartador no tingui més remeii que empassar-me la dignitat, i posar de nou als peus a terra. Torno a ser jo per enèssima vegada, permetre que la força gravitatòria faci la seva a través de la meva més modesta massa corporea. Un jo mediocre, un jo amb unes quantes manies. Una dutxa m'acaba de despertar, i comprovo el que em temia: he d'anar a treballa.
Avui no ha pogut ser. Però tinc tota una vida per seguir-ho intentat. Si tampoc demano massa. Viure i ja està. Clar, que un també un pot donar-li la volta a tot. I proposar-se seriosament viure rient, viure sense pendre´s tan a pit les coses, viure sense por, sense complexes de cap tipus, viure pensant que les coses poden canviar en qualsevol moment.
De fet viure ja és un canvi constant...
Massa sovint em desperto amb moltes ganes de viure!
Dani Torralba i Devesa, 28/4/2016
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
jueves, 28 de abril de 2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
EL MISTERI D'ESCRIURE
No sempre s'aconsegueix escriure el que un vol escriure. O més aviat, quasi mai s'escriu el que un es proposa escriure veritable...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
-
Palabras heridas y locas que tejen y destejen la más inmediata realidad. La realidad es una palabra, una palabra que simboli...
No hay comentarios:
Publicar un comentario