Com els arbres sagnant
de la ciutat de les mil boques elèctriques,
crema el Desig anònim en les butxaques
de les savatges gabardines,
El futur agafa un taxi,
i el cel está ple de petons abandonats
mentre els dies bateguen la seva pròpia caducitat
entre el desitg i l'azar.
Res és per tota la vida,
mentre els dies liles
s'encostimen per les
avingudes del vent elèctric.
I els arbres continuen sagnant
mentre floreixen interrogats daurats
en el jardins de la ciutat de les presses
envassades al buit.
Dani Torralba i Devesa, 25 abril 2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN MOMENT, QUE M'ESTÀN TRUCANT.
A vegades m'aixeco del llit ben mort, i mort vaig a treballar perquè cal fer alguna cosa per guanyar-se el pà. I mort quedo per anar a ...
-
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u... -
.jpg)
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort... -
.jpg)
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario