Com els arbres sagnant
de la ciutat de les mil boques elèctriques,
crema el Desig anònim en les butxaques
de les savatges gabardines,
El futur agafa un taxi,
i el cel está ple de petons abandonats
mentre els dies bateguen la seva pròpia caducitat
entre el desitg i l'azar.
Res és per tota la vida,
mentre els dies liles
s'encostimen per les
avingudes del vent elèctric.
I els arbres continuen sagnant
mentre floreixen interrogats daurats
en el jardins de la ciutat de les presses
envassades al buit.
Dani Torralba i Devesa, 25 abril 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario