lunes, 21 de octubre de 2013
DIES PLENS DE MISTERI
A vegades dies buits fins al final,
deserts amb llàgrimes de celofan,
fades dolentes en nits sudoroses,
ximples als congrés dels més disputats.
A vegades culleres d'aigua
un meló de joguina a les postres,
hores inútils a les oficines del deure,
bisbes amb cara de cul de mico.
A vegades tinc ganes de viure,
d'altres de desviure les hores
que sagnen els rellotges
de les angoixes més filles de puta.
A vegades sóc més d'un,
d'altres absolutament ningú
i tampoc dono a l'abast de tot
el que vull fer.
De tot el que vull viure,
del que vull estimar,
del que vull somniar
del que vull sentir.
Sovint dies plens de misteri
fins al mai més impossible
i meravellós.
Octubre, 2013 Dani T
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Y NO TENGO CABEZA
Me duele la cabeza y no tengo cabeza, escribo estos versos y no soy poeta. Me levanto y me visto pero estoy bien muerto, no paro de s...
-
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u... -
.jpg)
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort... -
.jpg)
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario