Me despisté de vida,
me equivoqué de destino,
me pasé de medida,
me perdí en el camino.
Pero no me equivoqué
de la bella equivocación
como vital vocación
para perderse en el bosque.
Para adentrarme en el deseo
que esconde el propio desierto
y que al fin lapida
el estallido de cada latido.
Me despisté de camino,
me equivoqué de vida,
me perdí en la medida
me pasé de destino..
Agosto, 2013
Dani Torralba
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
L'EPIDÈMIA DE L'ESTUPIDESA
Temps relliscosos, temps perillosos, temps criminals, temps idiotes. Potser com tots els temps??? Sembla que no hi hagi sortida, t...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario