Me despisté de vida,
me equivoqué de destino,
me pasé de medida,
me perdí en el camino.
Pero no me equivoqué
de la bella equivocación
como vital vocación
para perderse en el bosque.
Para adentrarme en el deseo
que esconde el propio desierto
y que al fin lapida
el estallido de cada latido.
Me despisté de camino,
me equivoqué de vida,
me perdí en la medida
me pasé de destino..
Agosto, 2013
Dani Torralba
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, y altres idiotes (perdó idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
CANÇÓ DEL POBRET FANTASMA EXILIAT
Juntos, cafè para Puigi, prenen el pel al personal. Juntos, ni España ni Catalunya, em pagueu el lloguer del palauet a Woterloo. Juntos, j...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario