Le escocía la cara. Decidió ponerse una crema a la luz de las estrellas. Bajó al patio. Encendió la luz. Al ver su cara en el espejo, se percibió más vieja. "La piel tiene memoria", le había dicho no sé quién en la oficina. Alzó la vista y vio una grieta en la pared que tenía enfrente. Las casas también tienen memoria, parecía susurrarle aquella rendija. ¿Estaría dispuesta a revelarle sus secretos algún día?
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
¡MUCHAS GRACIAS PAUL AUSTER!
No recuerdo muy bien que libro fue el primero que leí. Seguramente el Palacio de la Luna . Aquella fantástica historia me llegó muy hond...
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
-
Tanta guerra, tanta merda, tanta mentida, tanta esquerda. Tanta injusticia, tanta bandera, tanta desigualtat, tant hort...
-
T'escupiràn a la cara, t'insultaràn per l'esquena, et donaràn bofetades fins el certicat d'identitat quan menys t'ho esp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario