Le escocía la cara. Decidió ponerse una crema a la luz de las estrellas. Bajó al patio. Encendió la luz. Al ver su cara en el espejo, se percibió más vieja. "La piel tiene memoria", le había dicho no sé quién en la oficina. Alzó la vista y vio una grieta en la pared que tenía enfrente. Las casas también tienen memoria, parecía susurrarle aquella rendija. ¿Estaría dispuesta a revelarle sus secretos algún día?
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, articles, aforismes, y més disbarats...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
NO DEJA DE SER UN SUEÑO
Cada día es el primer y el último día. Cada día es un nuevo salto mortal. Cada día es una excusa para reír. Cada día se vuelve a empezar po...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario