Le escocía la cara. Decidió ponerse una crema a la luz de las estrellas. Bajó al patio. Encendió la luz. Al ver su cara en el espejo, se percibió más vieja. "La piel tiene memoria", le había dicho no sé quién en la oficina. Alzó la vista y vio una grieta en la pared que tenía enfrente. Las casas también tienen memoria, parecía susurrarle aquella rendija. ¿Estaría dispuesta a revelarle sus secretos algún día?
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
L'EPIDÈMIA DE L'ESTUPIDESA
Temps relliscosos, temps perillosos, temps criminals, temps idiotes. Potser com tots els temps??? Sembla que no hi hagi sortida, t...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario