El vertigen de posar-se de peu cada dia,
la por a la por més idiota, més manipiladora, més invisible,
el pes de la buidor que regular res en particular
el desig que sovint es confon amb l'atzar.
el caos de la vida que s'amaga en el teatre del cosmos.
Aquest destí que mai està escrit
perquè sempre s'escriu al marge de les pàgines,
els capullos de sempre que mouen els fils,
el neurosis per ser un mateix,
la merda de les guerres que mai s'acaben.
La hipocresia fatigosa del Nadal que cada any torna,
la propaganda de les inútils i criminals religions,
la falsa democracia en aquest estat democràtic,
la ficció mortal sota la llei del temps,
l'oblit de la memòria que reescriu la història,
el paradís sempre artificial.
Dani T. D. 28/12/2024
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario