candidats neuròtics
naufragant en
discursos sense cap contigut;
i un no sap què cordons fer
si votar, tallar-se al cap,
esnifar farina, matar-se a palles,
tencar-se a llegir tot Dostoyesvsky,
o fer-se monja de clausura.
I aquest paradís tan podrit com sempre,
els rics més rics i la resta més desesperats;
però que l'alegria que no falti!!!
Tot plegat, l'argument
sempre és el mateix,
només canvia les fredes tecnològies
fent que les formes d'explotar
a les classe més humil siguin
cada cop més eficients i sofisfiticades.
Polítiques de pa socat amb oli,
mentre el tren un dia més no arriba,
els nous pissos del barri llunàtic
tenen preus galàctics
i els amos d'aquest global casino
cada vegada son més
poderosos i psicòpates.
I aquest paradís més
podrit que mai...
Dani T. D. 20/11/2026

No hay comentarios:
Publicar un comentario